dilluns, 30 de novembre del 2009

TARDOR A LA CIUTAT.


Fa un bon matí de dissabte, agafo la camara de fotos i surto a pasejar per Granollers sud. Fotografio la tardor a la ciutat.

Segons com facis les fotos, podria semblar que estem a la muntanya. Estem a la ciutat, a on tambè hi podem trobar una mica de natura, i a la tardor, aquesta natura agafa els colors propis de l'estació.

La tardor deu ser l'estació mes temuda per els operaris de la neteja. Avui treuen un grapat de fulles, i demà el terra ja torna a estar ple un altre vegada, i tornem a començar.

Així veiem com conviu la natura i el mobiliari urbá. Una senyal de trafic tapada per les fulles. uns arbres amb un fons de ciment, un terre pavimentat ple de fulles, i altres contrastos de colors de les fulles i els colors de las parets.

La natura també viu les seves estacions a la ciutat.

¿Us hi heu fitxat mai en el contrast d'un arbre groc o vermell o de diferents tonalitats de verd, davant la pared d'un edifici?

Una pasejada tranquila contenplant els colors de la tardor en un tros de Granollers, feta els dissabte 28 de novembre del 2009



dimecres, 11 de novembre del 2009

ELS CLUBS DE FUTBOL

Diuen que cada poble te els dirigents que es mereix. Els nostres pecats deuen ser molt grans per tenir que aguantar els nostres dirigents. "No tots son iguals" ha dit un d'ells. I tant que no, nomès faltaria, es a dir, espero que no. Vaja que crec que no, que juntament amb els dirigents, que sembla que els hi hagin donat el carnet de dirigent en una tòmbola, n'hi ha que saben els que es fan.
Ja sabem que en aquest mon hi ha molts universos paral·lels, la crua realitat, i la que veuen els dirigents de tot el mon. Els presidents viuen en un mon, les multinacionals en un altre, els empresaris en un altre, els politics mes propers en un altre, etc, etc.
I vui escriure del mon del fùtbol, que es un mon d'un altre galaxia,. Aixó si, viuen en un altre mon, perque els dirigents politics els hi permeten. Ja sabem que "donde hay patron no manda marinero", o "la pela es la pela noi".
Ara es queixen que el millionaris empleats seus, (no tots, només els galactics estranjers) els volen fer pagar mes impostos, sembla ser que volen que paguin com els nacionals. Vaja que resulta que NO tots som iguals davant Hisenda. Volen que baixi l'IVA d'un producte de primera necesitat com es la compra venda de jugadors. I a mes a mes, posats a demanar, volen que Hisenda, els hi perdoni part del deute acumulat que diuen que es de prop de 4.000 millions. Si ho posem amb tots els digits 4000.000,000€, i amb les antigues pessetes 665.544.000.000.
Jo se d'un club de Basquet de categoria autonomica que va tenir que pagar a Hisenda 15.000.000 de pessetes en nou anys per no desapareixer.
I ja per acabar de fer la gracia, els clubs volen que no es pugui veure futbol a la tele en obert, només pagant.
I a tot aixó, que fa el governs d ela nació? de moment sembla que res. Recordo un anys que hi havia dos clubs que no els inscribien per no tenir els avals necessaris. La gent de aquelles dos ciutats es varen tirar al carrer a protestar. Els dos clubs van continuar a primera divisió, i aqui no ha pasat res.
I ara, la gent, en comptes de quedarse a casa i llegir un llibre, posem per cas, o fer qualsevol cosa util, anira corrent a comprar els abonaments a les teles de pagament. I aqui no passa res.
Bueno, a vegadas passa que hi ha un Alcorcon que fa fora de la Copa i al R. Madrid i el deixa sense tripet. El fùtbo també te coses bones, no us penseu.
Jo no pagaré pas per veure un partit per la tele, la meva futbolmania no arriva a tant, mentre no es tingui de pagar per escoltar la radio, escoltarem en Puyal.
Es clar que si tothom fes com jo, potser podriem veure els partits per la tele de franc, i si el govern fos un govern, potser faria fora alguns clubs i dirigents del mon del futbol, i aquest mon, seria un mon mes net i polit.
Pero que podem esperar dels politics, si un d'ells diu que ser President del Barça es mes important que ser President de la Generalitat de Catalunya?
Com deia al pricipi cada poble te els dirigents, politics, esportius, etc, que es mereix. I aquesta frase no es meva, la resta del escrit si.