diumenge, 21 de febrer del 2010

UNA IMATGE LAMENTABLE

UNA IMATGE LAMENTABLE?

22 de febrer del 2010, final de la Copa del Rei de bàsquet a Bilbao, F.C. Barcelona – Real Madrid. El Barça domina el partit amb autoritat. Per TV3, de tant en tant, donen una imatge de la llotja, a on es veu al President del R. Madrid, Florentino Perez, i al del Barça, Joan Laporta.

Crec que la imatge que donen aquests dos personatges es lamentable. I perquè crec que es lamentable?. A la tercera o quarta vegada que la tele ens oferia aquesta presa, i vaig començar a pensar. No se si les càmeres ho feien expressament, però cada vegada el Sr. Perez estava mirant el mòbil en comptes del partit, devia de ser mes interessant el que veia al mòbil que el que passava a la pista (anaven perden). El Sr. Laporta amb la seva cara de perdonavides que posa sempre, (anava guanyant). Potser es aquesta cara de "pòker" la que es te que posar a la llotja, potser o mana el protocol, no ho se, però crec que no això.

El bàsquet es emoció, es passió, i mes si es guanya com el Barça ha guanyat la Copa. I el President de l'equip que guanya ho te que reflectir en el semblant, se el te que veure satisfet. I el que perd, te que fer cara d'emprenyat, i més si el que perd, s'ha gastat una pasta llarga precisament per guanyar aquest títol, i guanyar-lo al Barça si es possible, que te molt mes de "premsa", i no estar pendent del mòbil.

No he entès mai perquè a una llotja no es pot viure com Déu mana un partit, encara recordo al President de la República d'Itàlia, a la final del Mundial es es va celebrar a Espanya, saltant del seu seient cada vegada que Itàlia marcava un gol.

A la llotja entre d'altre gent, hi ha asseguts els dos presidents dels equips que juguen a la pista o al camp, l'un ha de guanyar, i l'altre ha de perdre, es el que passa a l'esport, un guanyador i un perdedor, i al proper partit ja veurem. Posar cara de fàstic o de "xulo-piscines" a mi no hem diu res de res.

Per cert, si el futur de l'Estat independent català depèn de segons quins personatges, anem arreglats................

dissabte, 20 de febrer del 2010

SANT MIQUEL DEL FAI

Dissabte 20 de febrer del 2010, fa un matí preciós, un cel clar i sense núbols, ahir va ploure i ha deixat el cel net i blau.


Com que ja porta uns dies plovent bastant, hem pensat que segurament els salts de Sant Miuqel del Fai anirien ben plens d'aigua, i ho anem a veure.
Anem fins a Riells del Fai, i efectivament, la riera baixa molt plena, i comença la pujada per el cami a Sant Miquel que va deixant la riera abaix a la nostra esquerra



Quan arrivem a dalt del primer turó, ja veiem que per els salts i baixa molta aigua, i per sobre els cingles de la nostra dreta, es veu un salt d'aigua que no havia vist mai.




Una vegada arribem a dalt, podem contemplar el magnífic espectacle dels dos salts d'aigua plens a vesar. No es veu cada dia aixó.






Al pont de l'entrada a Sant Miquel, veiem tambè com la riera baixa tota plena, es l'aigua que cau per el costat del restaurant i que omple la piscina, que quan està plena, salta cap a baix.



Desprès de passar una estona gaudin del paisatge, tornem a baixar cap a Riells, i una vegada a la riba de la riera, podem comtemplar per ultim cop Sant Miquel del Fai.








divendres, 19 de febrer del 2010

EL BALL DE GITANES A GRANOLLERS

Per segon any consecutiu, el 13 de febrer, dissabte de Carnestoltes, es va presentar a la Porxada de Granollers, el ball de gitanes del Vallès per part d'una colla local. Feia molts anys que aixó no pasava.

Les gitanes ja eren un dels balls típics del Carnestoltes a la nostra Ciutat al segle XIX, i que a principis del segle XX, es va recuperar amb l'organització per part de l'Ajuntament, d'una colla a l'any 1905.

La ballada del Carnestoltes del 1906 fou presenciada per integrants del Centre Excursionista de Catalunya. De la mateixa, en va sortir el material per un estudi fet per Jaume Maspons i Camarasa conjuntament amb el músic Joseph Masó i Goula, que el varen presentar primer al Centre Excursionista, i el 14 de juliol del 1906 a la sala l'Alhambra de Granollers. Aquesta conferencia es va editar al 1907 amb el nom de "EL BALL DE LES GITANES EN EL VALLES".
En aquesta sessió, la gran novetat, fou que s'acompanyava d'una projecció d'imatges amb llanterna de les gitanes ballades a l'ultim Carnestoltes. I la música al piano de Joseph Masó, que en el seu estudi, divideix la música en tres períodes. El pur, el que ja es deixa influir per la jota i altres aires forasters, i el degenerat completament, l'actual (estem parlan del 1906).
Per la seva part, el Sr. J. Maspons, recull dades de el que era el ball antigament i ara. Les indumentàries antigues i modernes dels balladors. Les parts del ball d'abans i ara, i les costums a que va donar lloc l'espectacle i la seva degeneració.
Si en devia de ser antic el costum de ballar gitanes, que les del 1906 les definien com una degeneració de les d'abans.
Sobre l'origen del ball de les gitanes, el Sr. Maspons el situa per el segle XV, portat a la comarca per una tribu de gitanos nomades.
Al 1918 havien tornat a desapareixer de la nostra ciutat "mortes sota les desgarbades petjades d'un fox-trot"
Als anys 30, del segle passat, es tornen a ballar, sense colla local. Es recuperen de nou als anys 40 i 50, amb la representació com a colla local de l'Esbart Dansaire de Granollers del Sr. Sala.


Ara, al segle XXI, novament hi ha al Carnestoltes de Granollers, una colla del ball de gitanes. I aquest any, tal i com es feia 100 anys enrere, que es ballaven al so de flaviol, sac, i tamborí, la música va ser interpretada en directe per el grup "La Boina".
Que sigui per molts anys.

dilluns, 8 de febrer del 2010

PEP GUARDIOLA . ARBITRES. FUTBOL

Dissabte 6 de febrer, roda de premsa de Pep Guardiola desprès del partit Barça – Getafe.

Em pregunto si alguns responsables de diaris, emissores de radio i cadenes de televisió, escolten o llegeixen el que diu en Pep. La veritat es que vist des de fora, no ho sembla massa, o si les escolten, no les entenen, i això que contesta també en castellà.

La pregunta que em faig, i que es fa molta gent es, ¿algú amb dos dits de front es pot creure que el Barça a guanyat 6 copes al 2009, i va primer a la lliga gracies als arbitres?

Ell, en Pep, diu que no, jo el crec.

Ell, en Pep, creu que es gracies al treball de tot l'equip, durant tot l'any. Jo també ho crec.

Ell, el Sr. Guardiola, diu que els àrbitres fan el que poden, i que s'equivoquen com tothom. Jo també ho penso.

Diu també que es una llàstima que no es gaudeixi del futbol que fan uns equips que lluiten per el títol de lliga, en comptes de perdre el temps en collonades. Aquesta última paraula, no la va dir ell, es meva, encara que potser ho pensa i tot.

Sense ser un apassionat del futbol, m'agrada com juga el Barça, i quan el puc veure per la tele de franc, això si, procuro gaudir de l'espectacle, i els arbitres formen part d'aquest espectacle.

¿Us penseu que un àrbitre no es pot equivocar en una jugada, que desprès uns quans "savis" en la matèria, diuen que es fora de joc desprès de veurel-ha una dotzena de vegades amb una dotzena d'angles diferents, aplicant tecnologia punta i tot això?

Els àrbitres de sempre, en qualsevol esport, ho han fet bé, i ho han fet malament, tenen que xiular la jugada al moment. I ja està, bé o malament, i no té remei. Es poden equivocar com es pot equivocar un entrenador al marcar una tàctica de partit, un porter que fa l'estàtua en un gol, un davanter que falla tot sol davant la porteria, etc., etc., etc. I han arbitres mes o menys bons o dolents, al mateix que hi ha entrenadors i jugadors mes o menys bons, o dolents.

Es l'esport, no hi ha res mes a dir.

Senyors periodistes, gaudiu del partit, perquè pot ser que tot això passa perquè ara com ara, el Barça es el que ho fa mes bé i maco.

¿O es que aquest es realment el problema?

Un altre cosa, Josep Guardiola, català de l'any.