Al sud de Granollers hi trobem el parc de Can Cabanyes, s'hi arriba fent una passejada a peu, o amb bicicleta vorejant el riu Congost
Si vas a Can Cabanyes en diferents èpoques
de l'any, es pot gaudir dels canviants colors del aiguamoll.Aquestes fotografies son del mes de març i del mes de juny
El contrast es evident. De l'hivern a l'estiu
El Servei d'Eucació i el Projecte Educatiu de Granollers, convoquen entre els alumnes de 2n i 3r d'ESO de la ciutat, un concurs de relats sobre diferents espais de Granollers. Els textos guanyadors son publicats en el volum PARAULES PER A VUIT ESPAIS, que ja va per el número 7.
He triat un dels textos referits al Espai natural de Can Cabanyes, l'escrit l'Anna Capdevila Lorenzo....................
Hola! Sóc un ocellet que visc a Can Cabanyes, un espai natural de Granollers, un lloc
preciós per passar-hi una estona. Només m'hi trobareu durant el final de l'hivern i la primavera, perquè a ple hivern hio f amolt fred i a l'estiu, molta calor. Soc un ocell migratori, en concret una oreneta.
preciós per passar-hi una estona. Només m'hi trobareu durant el final de l'hivern i la primavera, perquè a ple hivern hio f amolt fred i a l'estiu, molta calor. Soc un ocell migratori, en concret una oreneta.A mi, m'encanta ser dalt d'un arbre observant la gent que passa. Mira, ara travessa una dona amb un nen petit en un cotxet, que feliços que se'ls veu!.
A l'espai de Can cabanyes hi ha un llac, habitat per una gran quantitat d'éssers vius i, al costat, un petit cobert que serveix per mirar-ne els ocells i altres animals.
Espera't un moment, s
e m'està apropant una dona amb un barret molt estrany i una espécie de caixa que porta penjada al coll. Au! Quina sensació més estranya, em fan mal els ulls i veig estrelletes. Ah, ja m'han passat, sort!
e m'està apropant una dona amb un barret molt estrany i una espécie de caixa que porta penjada al coll. Au! Quina sensació més estranya, em fan mal els ulls i veig estrelletes. Ah, ja m'han passat, sort!Mes enllà del llac, hi ha un parc per als nens i les nenes, taules per menjar i un Viena nou.
Aquí, en el bon temps, sempre hi ha molta gent que ve amb la canalla, sols o amb amics, però mai s'avorreixen, perquè els menuts vénen a jugar o barallar-se per qui es tira primer per la tirolina, mentre que els pares van a fer el cafè al Viena.
Ja s'apropa lanit i tothom va marxant a casa seva amb el transport amb què ha vingut: a
mb bicicleta, amb cotxe o caminant.
Ja s'apropa lanit i tothom va marxant a casa seva amb el transport amb què ha vingut: a
mb bicicleta, amb cotxe o caminant.Ja és de nit, es respira solitud, si no fos per la dona que m'ha fet mal als ulls. És molt estrany, a aquestes hores de la nit encara és aqui; jo,, si fos d'ella, ja me n'hauria anat a casa.
He pensat que m'hi aproparé per veure què fa, perquè la veig mol ficada en la seva feina i crec que no se n'ha adonat, de com n'és, de tard. Ostres! Hi ha un munt d'ocells dibuixats en un amena d epaper gegant, i mira!, aquell s´co jo, quan m'ha fet mal als ulls.
"Aaahhh! Deixa'm anar, no em facis mal!"
- No et preocupis, ocellet, només et vull veure i popsar-te un xip per, si et passa alguna cosa, poder-te trobar.
"Oh!, gràcies, senyora" encara qeu no em serveix de res dir-l'hi, perquè no m'entén.Adéu!Ostres m'ha entès! Que amable que és, aquesta senyora. "Adéu".
Jo ja me'n vaig al niu on m'espera el llit i el sopar, que, encara que no t'ho creguis, el guardo en una caixata que vaig trobar pel terra.
Sap qué? M'encanta viure a Can Cabanyes, perquè és un lloc meravellós i molt tranquil. Crec que m`hi quedaré una bona temporada, hi he fet molt boners amistats i m'agrada molt Granollers i la seva gent; és un lloc molt amable.
Adéu!
