El dissabte 18 de setembre a la tarda, agafo el tren cap a Barcelona, el meu destí final: el concert de Supertramp al Palau Sant Jordi.
Fa anys que no vaig a un concert d'aquestes característiques, i la primera vegada al Sant Jordi, Però potser l'ultima oportunitat de veure Supertramp en directe, la vaig aprofitar, va costar, perquè quan vaig voler comprar les entrades ja en quedaven poques, les mes altes, i això que pràcticament no s'ha vist cap anunci del concert.
A plogut fa poc a Barcelona, el cel encara esta ple de núvols negres que amenacen mes pluja. Recordo una frase d'un disc, diu: “bona nit, buenas noches, por fin lo conseguimos, un dia gris a Madris”., (¿sabeu de qui parlo?). De fet el dia gris es a Barcelona, i el Jhon dirà sobre les 10 allò de : “bona nit Barcelona”.
Les Arenes de Barcelona
Les fonts de Montjuic
Barcelona desde el MNAC
Quan arribo al Sant Jordi, em penso que m'he equivocat de dia, no es veu quasi ningú a fora, si no fos perquè sento com assaja'n a dintre, m'espantaria. 
Evidentment no es un concert per fans de 15 anys cridaners i histèrics, es un concert per fans de al voltant dels 50 i amb entrada numerada que entraran quan falta mitja hora. Si que fa que no vaig a un concert, si.
Fotos del Sant Jordi per fora, i quan obren, entro, soc dels primers, l'immens palau buit, es impressionant.
Poc a poc, però molt poc a poc, la gent va entrant, fin que queda ple i comença a tocar Supertramp.
Dues hores de concert, inclòs un bis perfectament cronometrat, i cap a casa.
