VIROLAI
Rosa d’abril, Morena de la serra.
de Montserrat Estel,
il·lumineu la catalana terra,
Guieu-nos cap al cel
Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau:
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’es posada,
el sol sos raigs un dóna per vestit.
Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols l’Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.
Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.
Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país,
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen,
ditxós el cor que s’obre a vostra llum;
Rosa del Cel que els Serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.
Cedre gentil del Libano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna,
és Jesucrist, el Redemptor del món.
Amb vostre nom comença nostra història,
i és Montserrat el nostre Sinaí;
siguis per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.
Jacint Verdaguer
