24a. MATGALLS - GRANOLLERS

El 24 de novembre de 2013, vaig participar en un nou acte de l'any “JOSEP55”, es tracte de la 24^a. Matagalls – Granollers. 40 quilòmetres des de Coll Bordoriol fins a Granollers.

Era la meva segona participació, i resulta que la primera va ser fa 20 anys, ho vaig descobrir després, al trobar entre els meus records un banderí d'aquella 4^a. Edició.

A dos quarts de sis del matí, a la estació d'autobusos de Granollers, agafo un autocar que ens durà al Pla Bordoriol, el punt de sortida de la marxa.

Arribem al Coll encara fosc, i amb el frontal al cap que ens il·lumina el camí, comencem la pujada fins al cim del Matagalls, son les 6:55 del mati, i anem amunt i amunt, que deu ni do quina pujadeta. Ja començo a veure els marxadors experts que van pujant a un ritme regular, no com jo que haig de fer una paradeta de tant en tant.

L'arribada al Coll Pregon, a on em rep un gos rebolcant-se per l'herba fresca, serveix per agafar una mica d'aire per l'ultim tros fins al Cim. Ja clareja, però no hem pogut veure la sortida del sol perquè la pujada és per la part obaga de la muntanya i no ens trobem amb el sol naixent fins quasi a dalt de tot.

Continuem cap a munt i arriba un moment que al fons es veu el cim, amb la seva creu, ja falta poc.

A les 8:36 faig cim, 1 hora i 40 minuts de pujada. 

Al cim del Matagalls

Al cim segello la meva identificació, unes fotos amb el pla de la calma, el Cingles de Bertí, Sant Llorenç i al fons Montserrat, i cap avall, baixada molt rapida, a vegades corrent, al mes pur estil Kilian Jornet, 30 categories mes enredera, això si. Algunes plaques de gel ens recorden que ha plogut fa dies i ha fet fred.

La Calma, Cingles de Bertí, Sant Llorenç, Montserrat. Tot des del cim de Matagalls

Baixant del Matagalls

A les 8:35 soc a Coll Formic, uns tres quars d'hora de baixada, crec que deu ser record personal meu.

El pla de la Calma

De Coll Formic fins al Pla de la Calma a on ens esperen el brou o tè ben calents, begudes per revifar el cos del fred, encara que no es excessiu, el fred, ho acompanyen amb galetes, sucs, aigua, fruita.
El primer avituallament per tal de travessar quasi tot el Pla de Calma, per arribar al Bellit a on ens espera la botifarra per dinar.

El Bellit

Hi arribo a dos quarts de dotze, i allí m'informen que el primer participant ja fa estona que ha arribat a Granollers. Sense comentaris. Jo crec que estic per la meitat del camí. Mengem la botifarra tranquil·lament, un trago al porró de vi, i cap a Roca Centella.

Coent les butifarres

Cal fer esment als voluntaris que ens anem trobant pel camí, al controls i als avituallaments, agrair-lis la seva tasca, que no es fàcil estar hores al mig de no se ha on, esperant que hagin passat tots els participants, preparant el brou, o cuinant les botifarres, com a moltes altres activitats, sense el voluntariat no es podrien fer. Moltes gracies a tots i totes.

De Roca Centella, baixada cap a Cànoves, a on acaba la semi. Jo i altres continuem cap a Granollers, jo ja una mica tocadet de cames i de la planta del peu, però tot xino xano, enfilo cap a la meta.

Tagamanent i Bellver vistes des del cami de Roca Centella

Menció especial per les senyores que t'avancen xerrant entre elles, 10 hores de camí i encara tenen forces per petar la xerrada mentre van caminant, pim pam pim pam. Sense mes comentaris.

Marata, Corró, Les Franqueses, entrada a Granollers per Can Monic, aquests últims quilometres els faig bastant sol, avanço això si a una parella que van ja tocadets, i carretera avall fin al Illa Sports, control, regalet, una galeta i la noia que em deu veure ja fotut, em diu, ¡vinga, que ja falta poc!.

A la cantonada de Torres i Bages amb el carrer Corró, un nen m'avisa que ja estic arribant.

Son les 17:57, onze hores després i arribo cansat, però content d'arribar, a la seu de l'Agrupació Excursionista de Granollers.

Final de la caminada, encara que tinc un bon tros fins a casa.

Fins un altre any si Deu vol.