EL QUART DE MITJA

EL 1/4 DE LA MITJA GRANOLLERS - LES FRANQUESES - GRANOLLERS


El diumenge 1 de febrer del 2009 vaig correr al Quart de La Mitja de Granollers.
A les vuit del matim quan em deperto, no plou. Al cap d'una estona, torno a mirar i plou molt. Esmorzar, i a pasejar la gossa. Ha deixat de ploure.
com que visc a prop de la sortida, faig els estirament reglamentaris a casa, mirant al nadal i al Federer a Australia, mentre a Madrid cau una nevada que fa perillar la retransmisió.
Em poso el meu prillar nº 6236 i cap a la sortida. al carrer un mun de corredors i corredores de totes les edats fent els ultims exercicis d¡escalfament.
A 2/4 d'onze es dona la sortida. Tothom es posa a corra, bueno tothom no, al principi els que estan a davant de tot. Nosaltres els de pitrall amb numeros vermells, som els últims, i començem a caminar. Poc a poc anem mes depressa. Mes o menys 5 minuts després del tret de sortida, pasem per sota la pancarta, i ara si que ja tots començem a correr, encare que "correr" es una paraula una mica gruixuda per qualificar el que fem alguns, un trot suau i cap a Can Monic.
Penso que quan jo dono la volta al surtidor de la estació, els primers ja deuen ser com a minim al trancant de Cardedeu.

Vaig fent, "sin prisa pero sin pausa", saludo a la cunyada que s'ho mira desde el balco d'un quart pis, algun conegut que t'anima, el meu cosi al balco de casa seva, al meu pare al barri del Lledoner fins arrivar a Cal Monic. Uns, els del pitrall amb numeros negres, cap a La Garriga, nosaltres a tornar cap el Palau, i ara es baixada.

Els Kenyates i companyia ja deuen estar per Llerona.

Molta gent al carrer, aplaudiments per tots els corredors i corredores, salutacions dels coneguts, i anims de tothom per a thotom.

Vaig a un bon ritme per lo poc entrenat que estic, algú m'adelanta, jo també passo a algú. Trobo, nens i nenes amb els seus pares, nois, noies, dones i homes joves, no tan joves, i mes grandets. Cadascun al seu ritme, i amb alegria. alguns porten la cámara i fan fotos, en sho pasem d'alló mes be.

La zona d el'Europa, amb molta gent animant. Plaça de la Corona, (l'any que be ja no sera igual), la Citroen (ja no hi es, però aquella cantonada es la citroen).
Quan arrevem a Colón ja es nota la gent que a agafat lloc ver veure arribar als corredors, aplaudiments, i tu que somrius a tort i dret, per disimular el cansament, que ja queden pocs metres. Penses que alguns ja baixen de La Garriga a tot gas.
Un somriure per la filla que em fa una foto, i als 37 minuts de la sortida paso per sota la pancarta de l'arrivada. No esta gens malament.
Una ampolleta d'aigua que em bec amb un no res, un tros de taronja, agafar els ultims reglas ( es nota la crisi a les empreses col-laboradores), i al sortir de l'anexe del Palau, torna a ploure una mica.
Agafo el got de brou calent, i cap a fora a veure com arriva el Keniata de nom impronunciable, i despres l'altre keniata, i tercer un nacional. La Marta Domingues guanya en dones de carrer.
A estat una bona pasejada de diumenge al mati.
Aixó si al vespre tinc tot el cos resentit.
Ens veurem l'any que be si Déu vol.