10a. GRANOLLERS-MONTSERRAT

El dissabte 20 d'abril del 2013, va tenir lloc la 10a.Caminada Granollers-Montserrat, organitzat per les “Colònies Sant Esteve” de Granollers.

Dins els actes de l'any “JOSEP 55”, vaig participar per primera vegada fent-la sencera.

Un mateix número reunit: 55^è aniversari de les Colònies Sant Esteve de Granollers, 55 Km. De Granollers a Montserrat. I tot fet amb els meus 55 anys. No me la podia perdre.

A 3 quarts de sis del mati, a la plaça Can Trullàs per recollir el full de ruta i l'obsequi, a mes de fer un cafè abans de sortir.

A les 6:06h. Un coet que desperta al veïnat, dona la sortida a la cinquantena llarga de caminants i caminant-es, per endavant 55 km.

Sortim de Granollers per la serra de ponents, i poc a poc el sol va sortint a la nostre esquena, el mati es fresquet, bona temperatura per inicial el camí, mentre passem per carrers d'urbanitzacions a on els gossos ens saluden amablement. Encara que suposo no deu fer gaire gracia el concert de lladrucs a aquelles hores del mati al veïns que dormen tranquil·lament un dissabte. Pel camí ens trobem amb els paisatges primaverals, en ens acompanyaran tota la ruta.

9:22h. Arribem a l'avituallament de Sentmenat on ja portem 17 Km. I esmorzem be. I continuem la marxa fins a Castellar del Vallès, a on arriba l'autocar per porta els participants de la Mitja, un altre cinquantena, nosaltres ja portem 22 Km.

A Sant Feliu del Racó, ens trobem, a unes velles conegudes: les escales. Pregunteu a qualsevol participant per les famoses escales de Sant Feliu del Racó, us en diran “meravelles”.

11:35 h. Desprès de pujar les escales dels nassos, trobem l'avituallament de Sant Feliu del Racó al Km. 26, a on els voluntaris de les Colònies Sant Esteve, ens donen el necessari per recuperar forces, ( les escales, ja sabeu), i agafar-ne per el que falta, que no es poc. A la nostre dreta anem veient tot el massis de Sant Llorenç, i al fons el Pirineu nevat. El dia es clar i la temperatura agradable per caminar, en alguns punts fins i tot veiem el mar a Barcelona.

13:25h. Avituallament de Matadepera per dinar, portem 34 Km. L'entrepà de botifarra, be d'allò mes be, per fer un nou tram. Ja veiem l'imponent muntanya de Montserrat davant nostre, al principi penses, que lluny que esta encara. Però mes endavant la tornes a veure una mica mes a prop. Es que que te això de caminar a un lloc, que cada vegada el veus mes a prop.

16:00 h. Avituallament de Vacarisses, ja portem 44 Km., i ja ho noto a les cames. Aquí, han començat a caminar uns dels grups de les colònies Sant Esteve. Entrepà, sucs, fruites, aigua, i camí cap a Monistrol, que ja queda menys.

Un dels moments bonics: quan arribem al punt que comença la baixada fins a Monistrol, i veus Monistrol allà baix, i una immensa muntanya de Montserrat al darrera, i tu saps que l'has de pujar. I ja vas una mica fotut, per no dir una altra cosa.

17:42 h. Ja som a Monistrol de Montserrat, portem 50 km. D'aquí també han començat per fer la pujada els mes petits de les Colònies Sant Esteve.

Tot el camí l'he fet al costa d'en Rafel Pi, un crak d'aquestes coses del caminar i córrer, el fet d'anar junts ha fet que no la fes al seu ritme normal de marxa, jo tampoc, però a l'inrevés. Una molt bona i agradable companyia per un llarg viatge. A la taula dels pares voluntaris de les Colònies Sant Esteve, trobem el combustible necessari per l'ultim esforç, i en Rafel ja farà la pujada al seu ritme, i jo al meu.

A peu de carretera, a on comença la pujada, son les 18:01 h., en porto 12, i amb el tren inferior tocat, començo a pujar, a ritme lent això si. Pel cami, miro darrere meu, i veig d'on venim, lluny, de molt lluny. Faig un temps de 1 hora 38 minuts, que crec que es el meu record personal negatiu d'aquest tram, però l'important es arribar.

I a les 19:39 h., o sigui 13 hores i 33 minuts, i 55 kilòmetres després de sortir de Granollers, arribo a la plaça del funicular de Montserrat, sa i estalvi, cansat aixo, si amb un principi de llagues als peus, però soc a dalt.

Aquí, una taula amb material per recuperar forces. I cap l'autocar que em tornara a casa.

Immens esforç organitzatiu, gràcies a tots i totes, els “monis” de les Colònies Sant Esteve, i als pares i mares voluntaris que ens anàvem trobant per el camí, sense ells aixo no seria possible.

Hem fet 55 amb 55.

Fins l'any que be si Deu vol.