EL PROBLEMA DE LA SANITAT PUBLICA

Jo ja fa temps que ho tenia clar, però ara ja no tinc cap dubte.

LA CULPA DEL MAL FUNCIONAMENT DE LA SANITAT PUBLICA, ES DE LA GENT.

¿I perquè?, us preguntareu els que llegiu aixo, si es que algú ho arriba a llegir.

Doncs es ben senzill, si la GENT, o sigui el poble planer, NO es poses malalta, no hi hauria cap problema sanitari.

I dic el poble planer perquè si ets un ciutadà d'un nivell mes alt, i pots pagar-te una medicina privada, segurament tindries menys problemes, encara que tot sigui dit, si has de morir, per molts diners que tinguis, et mors igual.

Des de que el mon es mon, el poble planer sempre ha incomodat al poder, i el poder sempre ha fet el que ha volgut amb la xusma del poble. Tenia el poder i les armes, i amb això anava fent. Fins que el poble es va afartar i va començar a fer revolucions i tallar caps.

Ara quan ens pensàvem que aquestes coses ja havien desaparegut, nomes veien els telenotícies, ens adonem que a tot el mon, el poder es carrega al poble, en alguns lloc per la força de les armes, i en altres, teòricament mes civilitzats, amb la força de les retallades, la qüestió es fotre al poble, sigui com sigui.

Sempre he pensat i crec que no m'equivoco gens ni mica, que uns dels pilars de qualsevol país, diguem-ne civilitzat, son educació i sanitat. Doncs be, en aquests moments, al nostre país aquests dos pilars trontollen, es mes, ja crec que han caigut a terra, i serà molt i molt difícil posar-los un altre vegada drets, han quedat molt malmesos.

¿I a que ve tot això? Us preguntareu.

Doncs ve a que ja fa mes de tres mesos que un “problema familiar cada vegada mes greu”, m'ha fet tastar mes del compte la nostre sanitat pública a l'Hospital General de Granollers

¿I que hi trobem a la nostra sanitat pública?. Passadissos a urgències numerats per posar-hi llits, dos, tres i quatre dies per que et posin a planta, caps de setmana sense metges i amb reducció del personal auxiliar, i el pitjor, un llarg pont sense metges, sembla que no hi han diners per fer-los treballar.

Resultat: Infermers i infermeres que van de cul per atendre a totes les habitacions, tots els auxiliars cabrejats, i algun amb mes mala llet del normal que et diu que vagis a protestar al Rajoy que la culpa es seva. Els malalts amb un protocol d'actuació de dimecres, i que segurament al dijous ja no serveix, però com es el protocol, s'ha de mantenir, fins que el metge que vindrà el dilluns digui alguna cosa. El problema es que el malalt per quatre dies miserablement sense millorar, i a vegades empitjorant cada dia que passa.

Els auxiliars ja estan farts, i et diuen que protestis, crec que ja fa temps que el personal sanitari diu que protestis. Els familiar, veiem que passen els dies sense poder fer res de res, i un dia explotes i te les tens amb els auxiliars que es passen el dia i les nits amunt i avall apagant focs arreu la planta i ja estan farts, i et disculpes, i ells et diuen que t'entenen, i tu els i dius que saps que la culpa no es seva, que ho sents molt per la teva sortida de to. I amb tot això el que ho passa malament de debò es el malat, que no se'n surt, i tu que et desesperes, i protestes, i els auxiliars que fan el que poden....(això ja ho he dit oi?)

Es que es la realitat, es un cercle tancat i sembla sense sortida.

I Sanitat que envia a tots els metges de pont i estalvia “quartos”.

Ah¡ i que no surti un o una ministre, conseller o cancellera i digui que això en aquest país no passa, perquè encara ens cabrejaríem de veritat.

24a. MATGALLS - GRANOLLERS

El 24 de novembre de 2013, vaig participar en un nou acte de l'any “JOSEP55”, es tracte de la 24^a. Matagalls – Granollers. 40 quilòmetres des de Coll Bordoriol fins a Granollers.

Era la meva segona participació, i resulta que la primera va ser fa 20 anys, ho vaig descobrir després, al trobar entre els meus records un banderí d'aquella 4^a. Edició.

A dos quarts de sis del matí, a la estació d'autobusos de Granollers, agafo un autocar que ens durà al Pla Bordoriol, el punt de sortida de la marxa.

Arribem al Coll encara fosc, i amb el frontal al cap que ens il·lumina el camí, comencem la pujada fins al cim del Matagalls, son les 6:55 del mati, i anem amunt i amunt, que deu ni do quina pujadeta. Ja començo a veure els marxadors experts que van pujant a un ritme regular, no com jo que haig de fer una paradeta de tant en tant.

L'arribada al Coll Pregon, a on em rep un gos rebolcant-se per l'herba fresca, serveix per agafar una mica d'aire per l'ultim tros fins al Cim. Ja clareja, però no hem pogut veure la sortida del sol perquè la pujada és per la part obaga de la muntanya i no ens trobem amb el sol naixent fins quasi a dalt de tot.

Continuem cap a munt i arriba un moment que al fons es veu el cim, amb la seva creu, ja falta poc.

A les 8:36 faig cim, 1 hora i 40 minuts de pujada. 

Al cim del Matagalls

Al cim segello la meva identificació, unes fotos amb el pla de la calma, el Cingles de Bertí, Sant Llorenç i al fons Montserrat, i cap avall, baixada molt rapida, a vegades corrent, al mes pur estil Kilian Jornet, 30 categories mes enredera, això si. Algunes plaques de gel ens recorden que ha plogut fa dies i ha fet fred.

La Calma, Cingles de Bertí, Sant Llorenç, Montserrat. Tot des del cim de Matagalls

Baixant del Matagalls

A les 8:35 soc a Coll Formic, uns tres quars d'hora de baixada, crec que deu ser record personal meu.

El pla de la Calma

De Coll Formic fins al Pla de la Calma a on ens esperen el brou o tè ben calents, begudes per revifar el cos del fred, encara que no es excessiu, el fred, ho acompanyen amb galetes, sucs, aigua, fruita.
El primer avituallament per tal de travessar quasi tot el Pla de Calma, per arribar al Bellit a on ens espera la botifarra per dinar.

El Bellit

Hi arribo a dos quarts de dotze, i allí m'informen que el primer participant ja fa estona que ha arribat a Granollers. Sense comentaris. Jo crec que estic per la meitat del camí. Mengem la botifarra tranquil·lament, un trago al porró de vi, i cap a Roca Centella.

Coent les butifarres

Cal fer esment als voluntaris que ens anem trobant pel camí, al controls i als avituallaments, agrair-lis la seva tasca, que no es fàcil estar hores al mig de no se ha on, esperant que hagin passat tots els participants, preparant el brou, o cuinant les botifarres, com a moltes altres activitats, sense el voluntariat no es podrien fer. Moltes gracies a tots i totes.

De Roca Centella, baixada cap a Cànoves, a on acaba la semi. Jo i altres continuem cap a Granollers, jo ja una mica tocadet de cames i de la planta del peu, però tot xino xano, enfilo cap a la meta.

Tagamanent i Bellver vistes des del cami de Roca Centella

Menció especial per les senyores que t'avancen xerrant entre elles, 10 hores de camí i encara tenen forces per petar la xerrada mentre van caminant, pim pam pim pam. Sense mes comentaris.

Marata, Corró, Les Franqueses, entrada a Granollers per Can Monic, aquests últims quilometres els faig bastant sol, avanço això si a una parella que van ja tocadets, i carretera avall fin al Illa Sports, control, regalet, una galeta i la noia que em deu veure ja fotut, em diu, ¡vinga, que ja falta poc!.

A la cantonada de Torres i Bages amb el carrer Corró, un nen m'avisa que ja estic arribant.

Son les 17:57, onze hores després i arribo cansat, però content d'arribar, a la seu de l'Agrupació Excursionista de Granollers.

Final de la caminada, encara que tinc un bon tros fins a casa.

Fins un altre any si Deu vol.