EL PROBLEMA DE LA SANITAT PUBLICA

Jo ja fa temps que ho tenia clar, però ara ja no tinc cap dubte.

LA CULPA DEL MAL FUNCIONAMENT DE LA SANITAT PUBLICA, ES DE LA GENT.

¿I perquè?, us preguntareu els que llegiu aixo, si es que algú ho arriba a llegir.

Doncs es ben senzill, si la GENT, o sigui el poble planer, NO es poses malalta, no hi hauria cap problema sanitari.

I dic el poble planer perquè si ets un ciutadà d'un nivell mes alt, i pots pagar-te una medicina privada, segurament tindries menys problemes, encara que tot sigui dit, si has de morir, per molts diners que tinguis, et mors igual.

Des de que el mon es mon, el poble planer sempre ha incomodat al poder, i el poder sempre ha fet el que ha volgut amb la xusma del poble. Tenia el poder i les armes, i amb això anava fent. Fins que el poble es va afartar i va començar a fer revolucions i tallar caps.

Ara quan ens pensàvem que aquestes coses ja havien desaparegut, nomes veien els telenotícies, ens adonem que a tot el mon, el poder es carrega al poble, en alguns lloc per la força de les armes, i en altres, teòricament mes civilitzats, amb la força de les retallades, la qüestió es fotre al poble, sigui com sigui.

Sempre he pensat i crec que no m'equivoco gens ni mica, que uns dels pilars de qualsevol país, diguem-ne civilitzat, son educació i sanitat. Doncs be, en aquests moments, al nostre país aquests dos pilars trontollen, es mes, ja crec que han caigut a terra, i serà molt i molt difícil posar-los un altre vegada drets, han quedat molt malmesos.

¿I a que ve tot això? Us preguntareu.

Doncs ve a que ja fa mes de tres mesos que un “problema familiar cada vegada mes greu”, m'ha fet tastar mes del compte la nostre sanitat pública a l'Hospital General de Granollers

¿I que hi trobem a la nostra sanitat pública?. Passadissos a urgències numerats per posar-hi llits, dos, tres i quatre dies per que et posin a planta, caps de setmana sense metges i amb reducció del personal auxiliar, i el pitjor, un llarg pont sense metges, sembla que no hi han diners per fer-los treballar.

Resultat: Infermers i infermeres que van de cul per atendre a totes les habitacions, tots els auxiliars cabrejats, i algun amb mes mala llet del normal que et diu que vagis a protestar al Rajoy que la culpa es seva. Els malalts amb un protocol d'actuació de dimecres, i que segurament al dijous ja no serveix, però com es el protocol, s'ha de mantenir, fins que el metge que vindrà el dilluns digui alguna cosa. El problema es que el malalt per quatre dies miserablement sense millorar, i a vegades empitjorant cada dia que passa.

Els auxiliars ja estan farts, i et diuen que protestis, crec que ja fa temps que el personal sanitari diu que protestis. Els familiar, veiem que passen els dies sense poder fer res de res, i un dia explotes i te les tens amb els auxiliars que es passen el dia i les nits amunt i avall apagant focs arreu la planta i ja estan farts, i et disculpes, i ells et diuen que t'entenen, i tu els i dius que saps que la culpa no es seva, que ho sents molt per la teva sortida de to. I amb tot això el que ho passa malament de debò es el malat, que no se'n surt, i tu que et desesperes, i protestes, i els auxiliars que fan el que poden....(això ja ho he dit oi?)

Es que es la realitat, es un cercle tancat i sembla sense sortida.

I Sanitat que envia a tots els metges de pont i estalvia “quartos”.

Ah¡ i que no surti un o una ministre, conseller o cancellera i digui que això en aquest país no passa, perquè encara ens cabrejaríem de veritat.