EL PROBLEMA DE LA SANITAT PUBLICA

Jo ja fa temps que ho tenia clar, però ara ja no tinc cap dubte.

LA CULPA DEL MAL FUNCIONAMENT DE LA SANITAT PUBLICA, ES DE LA GENT.

¿I perquè?, us preguntareu els que llegiu aixo, si es que algú ho arriba a llegir.

Doncs es ben senzill, si la GENT, o sigui el poble planer, NO es poses malalta, no hi hauria cap problema sanitari.

I dic el poble planer perquè si ets un ciutadà d'un nivell mes alt, i pots pagar-te una medicina privada, segurament tindries menys problemes, encara que tot sigui dit, si has de morir, per molts diners que tinguis, et mors igual.

Des de que el mon es mon, el poble planer sempre ha incomodat al poder, i el poder sempre ha fet el que ha volgut amb la xusma del poble. Tenia el poder i les armes, i amb això anava fent. Fins que el poble es va afartar i va començar a fer revolucions i tallar caps.

Ara quan ens pensàvem que aquestes coses ja havien desaparegut, nomes veien els telenotícies, ens adonem que a tot el mon, el poder es carrega al poble, en alguns lloc per la força de les armes, i en altres, teòricament mes civilitzats, amb la força de les retallades, la qüestió es fotre al poble, sigui com sigui.

Sempre he pensat i crec que no m'equivoco gens ni mica, que uns dels pilars de qualsevol país, diguem-ne civilitzat, son educació i sanitat. Doncs be, en aquests moments, al nostre país aquests dos pilars trontollen, es mes, ja crec que han caigut a terra, i serà molt i molt difícil posar-los un altre vegada drets, han quedat molt malmesos.

¿I a que ve tot això? Us preguntareu.

Doncs ve a que ja fa mes de tres mesos que un “problema familiar cada vegada mes greu”, m'ha fet tastar mes del compte la nostre sanitat pública a l'Hospital General de Granollers

¿I que hi trobem a la nostra sanitat pública?. Passadissos a urgències numerats per posar-hi llits, dos, tres i quatre dies per que et posin a planta, caps de setmana sense metges i amb reducció del personal auxiliar, i el pitjor, un llarg pont sense metges, sembla que no hi han diners per fer-los treballar.

Resultat: Infermers i infermeres que van de cul per atendre a totes les habitacions, tots els auxiliars cabrejats, i algun amb mes mala llet del normal que et diu que vagis a protestar al Rajoy que la culpa es seva. Els malalts amb un protocol d'actuació de dimecres, i que segurament al dijous ja no serveix, però com es el protocol, s'ha de mantenir, fins que el metge que vindrà el dilluns digui alguna cosa. El problema es que el malalt per quatre dies miserablement sense millorar, i a vegades empitjorant cada dia que passa.

Els auxiliars ja estan farts, i et diuen que protestis, crec que ja fa temps que el personal sanitari diu que protestis. Els familiar, veiem que passen els dies sense poder fer res de res, i un dia explotes i te les tens amb els auxiliars que es passen el dia i les nits amunt i avall apagant focs arreu la planta i ja estan farts, i et disculpes, i ells et diuen que t'entenen, i tu els i dius que saps que la culpa no es seva, que ho sents molt per la teva sortida de to. I amb tot això el que ho passa malament de debò es el malat, que no se'n surt, i tu que et desesperes, i protestes, i els auxiliars que fan el que poden....(això ja ho he dit oi?)

Es que es la realitat, es un cercle tancat i sembla sense sortida.

I Sanitat que envia a tots els metges de pont i estalvia “quartos”.

Ah¡ i que no surti un o una ministre, conseller o cancellera i digui que això en aquest país no passa, perquè encara ens cabrejaríem de veritat.

24a. MATGALLS - GRANOLLERS

El 24 de novembre de 2013, vaig participar en un nou acte de l'any “JOSEP55”, es tracte de la 24^a. Matagalls – Granollers. 40 quilòmetres des de Coll Bordoriol fins a Granollers.

Era la meva segona participació, i resulta que la primera va ser fa 20 anys, ho vaig descobrir després, al trobar entre els meus records un banderí d'aquella 4^a. Edició.

A dos quarts de sis del matí, a la estació d'autobusos de Granollers, agafo un autocar que ens durà al Pla Bordoriol, el punt de sortida de la marxa.

Arribem al Coll encara fosc, i amb el frontal al cap que ens il·lumina el camí, comencem la pujada fins al cim del Matagalls, son les 6:55 del mati, i anem amunt i amunt, que deu ni do quina pujadeta. Ja començo a veure els marxadors experts que van pujant a un ritme regular, no com jo que haig de fer una paradeta de tant en tant.

L'arribada al Coll Pregon, a on em rep un gos rebolcant-se per l'herba fresca, serveix per agafar una mica d'aire per l'ultim tros fins al Cim. Ja clareja, però no hem pogut veure la sortida del sol perquè la pujada és per la part obaga de la muntanya i no ens trobem amb el sol naixent fins quasi a dalt de tot.

Continuem cap a munt i arriba un moment que al fons es veu el cim, amb la seva creu, ja falta poc.

A les 8:36 faig cim, 1 hora i 40 minuts de pujada. 

Al cim del Matagalls

Al cim segello la meva identificació, unes fotos amb el pla de la calma, el Cingles de Bertí, Sant Llorenç i al fons Montserrat, i cap avall, baixada molt rapida, a vegades corrent, al mes pur estil Kilian Jornet, 30 categories mes enredera, això si. Algunes plaques de gel ens recorden que ha plogut fa dies i ha fet fred.

La Calma, Cingles de Bertí, Sant Llorenç, Montserrat. Tot des del cim de Matagalls

Baixant del Matagalls

A les 8:35 soc a Coll Formic, uns tres quars d'hora de baixada, crec que deu ser record personal meu.

El pla de la Calma

De Coll Formic fins al Pla de la Calma a on ens esperen el brou o tè ben calents, begudes per revifar el cos del fred, encara que no es excessiu, el fred, ho acompanyen amb galetes, sucs, aigua, fruita.
El primer avituallament per tal de travessar quasi tot el Pla de Calma, per arribar al Bellit a on ens espera la botifarra per dinar.

El Bellit

Hi arribo a dos quarts de dotze, i allí m'informen que el primer participant ja fa estona que ha arribat a Granollers. Sense comentaris. Jo crec que estic per la meitat del camí. Mengem la botifarra tranquil·lament, un trago al porró de vi, i cap a Roca Centella.

Coent les butifarres

Cal fer esment als voluntaris que ens anem trobant pel camí, al controls i als avituallaments, agrair-lis la seva tasca, que no es fàcil estar hores al mig de no se ha on, esperant que hagin passat tots els participants, preparant el brou, o cuinant les botifarres, com a moltes altres activitats, sense el voluntariat no es podrien fer. Moltes gracies a tots i totes.

De Roca Centella, baixada cap a Cànoves, a on acaba la semi. Jo i altres continuem cap a Granollers, jo ja una mica tocadet de cames i de la planta del peu, però tot xino xano, enfilo cap a la meta.

Tagamanent i Bellver vistes des del cami de Roca Centella

Menció especial per les senyores que t'avancen xerrant entre elles, 10 hores de camí i encara tenen forces per petar la xerrada mentre van caminant, pim pam pim pam. Sense mes comentaris.

Marata, Corró, Les Franqueses, entrada a Granollers per Can Monic, aquests últims quilometres els faig bastant sol, avanço això si a una parella que van ja tocadets, i carretera avall fin al Illa Sports, control, regalet, una galeta i la noia que em deu veure ja fotut, em diu, ¡vinga, que ja falta poc!.

A la cantonada de Torres i Bages amb el carrer Corró, un nen m'avisa que ja estic arribant.

Son les 17:57, onze hores després i arribo cansat, però content d'arribar, a la seu de l'Agrupació Excursionista de Granollers.

Final de la caminada, encara que tinc un bon tros fins a casa.

Fins un altre any si Deu vol.

10a. GRANOLLERS-MONTSERRAT

El dissabte 20 d'abril del 2013, va tenir lloc la 10a.Caminada Granollers-Montserrat, organitzat per les “Colònies Sant Esteve” de Granollers.

Dins els actes de l'any “JOSEP 55”, vaig participar per primera vegada fent-la sencera.

Un mateix número reunit: 55^è aniversari de les Colònies Sant Esteve de Granollers, 55 Km. De Granollers a Montserrat. I tot fet amb els meus 55 anys. No me la podia perdre.

A 3 quarts de sis del mati, a la plaça Can Trullàs per recollir el full de ruta i l'obsequi, a mes de fer un cafè abans de sortir.

A les 6:06h. Un coet que desperta al veïnat, dona la sortida a la cinquantena llarga de caminants i caminant-es, per endavant 55 km.

Sortim de Granollers per la serra de ponents, i poc a poc el sol va sortint a la nostre esquena, el mati es fresquet, bona temperatura per inicial el camí, mentre passem per carrers d'urbanitzacions a on els gossos ens saluden amablement. Encara que suposo no deu fer gaire gracia el concert de lladrucs a aquelles hores del mati al veïns que dormen tranquil·lament un dissabte. Pel camí ens trobem amb els paisatges primaverals, en ens acompanyaran tota la ruta.

9:22h. Arribem a l'avituallament de Sentmenat on ja portem 17 Km. I esmorzem be. I continuem la marxa fins a Castellar del Vallès, a on arriba l'autocar per porta els participants de la Mitja, un altre cinquantena, nosaltres ja portem 22 Km.

A Sant Feliu del Racó, ens trobem, a unes velles conegudes: les escales. Pregunteu a qualsevol participant per les famoses escales de Sant Feliu del Racó, us en diran “meravelles”.

11:35 h. Desprès de pujar les escales dels nassos, trobem l'avituallament de Sant Feliu del Racó al Km. 26, a on els voluntaris de les Colònies Sant Esteve, ens donen el necessari per recuperar forces, ( les escales, ja sabeu), i agafar-ne per el que falta, que no es poc. A la nostre dreta anem veient tot el massis de Sant Llorenç, i al fons el Pirineu nevat. El dia es clar i la temperatura agradable per caminar, en alguns punts fins i tot veiem el mar a Barcelona.

13:25h. Avituallament de Matadepera per dinar, portem 34 Km. L'entrepà de botifarra, be d'allò mes be, per fer un nou tram. Ja veiem l'imponent muntanya de Montserrat davant nostre, al principi penses, que lluny que esta encara. Però mes endavant la tornes a veure una mica mes a prop. Es que que te això de caminar a un lloc, que cada vegada el veus mes a prop.

16:00 h. Avituallament de Vacarisses, ja portem 44 Km., i ja ho noto a les cames. Aquí, han començat a caminar uns dels grups de les colònies Sant Esteve. Entrepà, sucs, fruites, aigua, i camí cap a Monistrol, que ja queda menys.

Un dels moments bonics: quan arribem al punt que comença la baixada fins a Monistrol, i veus Monistrol allà baix, i una immensa muntanya de Montserrat al darrera, i tu saps que l'has de pujar. I ja vas una mica fotut, per no dir una altra cosa.

17:42 h. Ja som a Monistrol de Montserrat, portem 50 km. D'aquí també han començat per fer la pujada els mes petits de les Colònies Sant Esteve.

Tot el camí l'he fet al costa d'en Rafel Pi, un crak d'aquestes coses del caminar i córrer, el fet d'anar junts ha fet que no la fes al seu ritme normal de marxa, jo tampoc, però a l'inrevés. Una molt bona i agradable companyia per un llarg viatge. A la taula dels pares voluntaris de les Colònies Sant Esteve, trobem el combustible necessari per l'ultim esforç, i en Rafel ja farà la pujada al seu ritme, i jo al meu.

A peu de carretera, a on comença la pujada, son les 18:01 h., en porto 12, i amb el tren inferior tocat, començo a pujar, a ritme lent això si. Pel cami, miro darrere meu, i veig d'on venim, lluny, de molt lluny. Faig un temps de 1 hora 38 minuts, que crec que es el meu record personal negatiu d'aquest tram, però l'important es arribar.

I a les 19:39 h., o sigui 13 hores i 33 minuts, i 55 kilòmetres després de sortir de Granollers, arribo a la plaça del funicular de Montserrat, sa i estalvi, cansat aixo, si amb un principi de llagues als peus, però soc a dalt.

Aquí, una taula amb material per recuperar forces. I cap l'autocar que em tornara a casa.

Immens esforç organitzatiu, gràcies a tots i totes, els “monis” de les Colònies Sant Esteve, i als pares i mares voluntaris que ens anàvem trobant per el camí, sense ells aixo no seria possible.

Hem fet 55 amb 55.

Fins l'any que be si Deu vol.

EL MATAGALLS

Al cim del Matagalls

Un dels actes previst dins l'any “Josep55”, era el de pujar al Matagalls.

Una de les coses que feia any que no feia i volia fer era pujar al Matagalls amb neu.

Ves per on la natura m'ho posa fàcil, neva al final de la setmana i el diumenge, cap el Matagalls.

Es clar que aquest pensament privat meu, resulta que no el tinc jo sol, no, hi ha un munt se gent que pensa el mateix.... a pujar alMatagalls nevat.

Així que quan a quarts de deu del mati arribo a Collformic, ja no trobo aparcament, hi haig de fer un bon tros avall per deixar el cotxe al voral de la carretera a un lloc que no faci nosa, (us asseguro que hi ha gent que no mira prim a l'hora de deixar el seu cotxe).

De Collformic, amunt i amunt fins a la creu del Matagalls. El paisatge nevat es preciós, i passem per llocs que trepitgem bastanta neu.

A dalt de tot, la creu de Matagalls

El trafic al cim es bastant intens, grans, mes grans, joves, petits, i gossos, tots cap a dalt.

Gent fent el cim

A dalt de tot, la vista es impressionat. El massis del Turó de l'home i Les Agudes es espectacular.

Les Agudes i el Turó de l'home.

  

La creu del cim de Matagalls

Ens mengem el bocata i decidim anar fins Sant Segimon.

Ai, ai, que amb neu no es distingeixen els senders que costa veure sense la neu, i fem l'excursió mes llarga del normal, endavant endarrere, pujar, baixar, fins recuperar el bon camí, que sempre hi es..

I aquí si que trepitgem neu, i mes neu. Ens trobem uns que també fan mes camí del compte, i altres ja en la bona ruta.

Sant Segimon

Arribem a Sant Miquel de Barretons i a sota Sant Segimon, el problema es baixar a sota.

La baixada amb neu no es pas fàcil, pero arribem al camí se Sant Segimon a Collformic, que no ho diríeu mai... esta ple de neu, i apa, a caminar sobre la neu una bona estona, fins arrivar a Collformic, i una altre estoneta al cotxe, que recordem degut al “overbooking” del matí l'havíem deixat mes avall.

 

En total unes 7 hores de caminar amunt, avall, per la neu.

Ja he fet un altre dels actes de l'any “Josep55”

TREPITJAR NEU AL MONTSENY

Per poder trepitjar neu al Montseny, calen que coincideixin vàries coincidències. Que nevi al final de la setmana, ja que si neva el dilluns, i es treballa, no es pot pujar, almenys si no ets de sota el Montseny. Si neva el divendres-matinada de dissabte, el diumenge tens temps de pujar.

ens llevem amb neu

El sotre de la Porxada blanc

Feia temps que no trobava l'ocasió de fer-ho. Però la nit del divendres 22 al dissabte 23 de febrer, va caure una bona nevada, que va enfarinat fins i tot Granollers, per tant es tractava d'aprofitar l'ocasió.

Neu al parc del Pavelló

Ens llevem el dissabte i trobem Granollers enfarinat. Sortida a fer fotos, no es veu cada dia neu a Granollers.

El diumenge ben d'hora, cap a Santa Fe del Montseny, abans que pugin la resta de la gent que pensa el mateix que jo. Arribar a una bona hora a dalt, vol dir que es podrà aparcar be. A mes a mes si ests dels primers del mati en trepitjar la neu, millor que millor.

Pantà de Santa Fe del Montseny

Una volta al pantà de Santa Fe amb la neu sense trepitjar no s'agafa cada dia, a la tornada ja trobem famílies senceres que hi baixen, les fotografies sense o amb poca gent, son molt mes maques.

Quan arribem a l'aparcament, ja esta ple, fins i tot als vorals de la carretera hi ha cotxes aparcats. La gent petits i grans volen tocar neu, i ho fan. Pujo al cotxe i ja es fa cua per ocupar el meu lloc.

Hem fet una bona passejada al voltant del llac, que per cert te molt poca aigua, i que suposo s'omplirà una mica mes quan es fongui tota aquesta neu, i comenci a ploure.

Pantà de Santa Fe del Montseny

Cap a Sant Marçal amb una bona vista de la cara nord de Les Agudes nevat. I tornada cap a casa, i a primera hora de la tarda, la carretera que va de Santa Fe al Turó de l'Home, encara no es pot transitar per el glaç que hi ha al terra. I mentre tothom es a dalt, baixada tranquil·la cap a Granollers, s'han de triar be els horaris de anada i tornada.

Les Agudes des de Sant Marçal