Cada cosa té el seu moment
Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps per a cada cosa.
Hi ha un temps d'infantar
i un temps de morir,
un temps de plantar
i un temps de collir.
Un temps de matar
i un temps de guarir,
un temps d'enrunar
i un temps de construir.
Un temps de plorar
i un temps de riure,
un temps de plànyer-se
i un temps de dansar.
Un temps de tirar pedres
i un temps d'aplegar-ne,
un temps d'abraçar
i un temps d'estar-se'n.
Un temps de cercar
i un temps de perdre,
un temps de guardar
i un temps de llançar.
Un temps d'esquinçar
i un temps de cosir,
un temps de callar
i un temps de parlar.
Hi ha un temps d'estimar
i un temps d'odiar,
hi ha un temps de guerra
i un temps de pau.
De qui es aquest text?
Es d'algún poete?, d'un canta-autor?
Es un text antic, molt antic, está a la Bíblia, Antic Testament, llibre de Cohèlet, 3.
Com podem veure, i han textos per els que no passa el temps.
0 si?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada