NO HI HA RES DE NOU SOTA EL SOL
Una generació se'n va,
i un altre ve,
però la terra es manté sempre.
el sol surt, el sol es pon,
anhelant d'arribar al lloc
d'on tornarà a sortir.
El vent bufa de tramuntana,
ara es gira de migjorn;
dóna voltes i més voltes
i refà el camí que havia fet.
Els rius corren cap el mar,
i el mar no s'omple mai;
però els rius no cessen
d'anar sempre al mateix lloc.
Les paraules són pura rutina
i no val la pena de parlar;
l'ull no s'acontenta del que veu
ni l'orella del que sent.
Allò que ha passat tornarà a passar,
allò que s'ha fet tornarà a fer-se;
no hi ha res de nou sota el sol.
Quan d'una cosa diuen:
"Mira això es nou !",
segur que ja existia abans,
en el temps que ens ha precedit.
De les generacions passades
no en queda cap record,
ni en quedarà cap de les futures;
el seu record s'haurà esvaït
entre els que vindran després.
Text escrit entorn a la segona meitat del segle III a.C. Esta a la Bíblia, A.T., al llibre de Cohèlet1, 4-11.
Un altre text que no sembla que tingui 2.200 anys. Es força interessant aquest llibre de Cohèlet (Eclesiastès), que comença dient:
Reflexions de Cohèlet, fill de David i rei de Jerusalem.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot es efímer, tot es en va.
Què en treu l'home de tots els treballs amb què s'afanya sota el sol?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada