PER PRIMER COP

PER PRIMER COP

És avui quan ho faré per primer cop, 

perquè un dia és un dia o ara o mai!

Que hom tingui necessitats és llei de vida

i també el cos m'ho demana,

 què carai!

Quan arribo allà on m'han dit

 hi ha gent fent cua.

Educat demano tanda per entrar,

a la cua n'hi veig molts que dissimulen,

però n'hi ha alguns que ja la tenen a la mà.

Després d'esperar-me gairebé mitja hora,

em diuen que passi a un departament,

i allà es troba ella tota seductora,

que sembla esperar-me temptadorament.

Me la busco i, valga'm Déu! no me la trobo.

Ja la tinc, ja me l'he tret, quina emoció!

serà cosa de posar-la a l'orifici

i em preparo a efectuar la introducció.

Tota a dins li faig entrar no toca vores.

I així l'acte, finalment

 ja he consumat.

Dintre la urna ja he ficat la papereta.

Ja he votat, per primer cop.

Ja he votat!

PER PRIMER COP  (La Trinca)

POSTA DE SOL AL MONTSENY

Cada dia, la Natura, en algun indret de la nostra Terra, ens ofereix el seu meravellós espectacle.

A vegades tenim sort, i estem en el lloc i el moment oportú per poder gaudir-ne.

Aprofitem aquest instant, per assaborir i guardar-nos en la nostra memòria, aquest curt espai de temps en que una combinació de uns quants elements, en aquest cas cel, sol, núvols, muntanyes, ens deixen contemplar un impressionant joc de colors.

També es pot donar el cas, de que portis una màquina de fotografiar, i pots guardar a la memòria virtual allò que veus, i ho pots tornar a recrear a casa, davant de l'ordinador. I també pots, si vols, compartir aquest moment amb la resta del mon.

Pots dir, maco oi?

A lo millor, algú per casualitat ho veu, i li agrada.

Per si algú ho veu això, puc dir:

MACO, OI?

O, XULA OI?

O, A QUE ES GUAY?

O, A QUE MOLA?

Es clar, que també hi pot haver-hi algú que no li agradi.

T'agrada a tu?......

Pd.- Cada dia el sol es pon, i a l'endemà torna a sortir, al Vallès, a l'Empordà, i a tot el mon. 

No li voldrem pas fer un lleig a la natura, i no ser-hi, oi?

NO HI HA RES DE NOU SOTA EL SOL

NO HI HA RES DE NOU SOTA EL SOL

Una generació se'n va,

i un altre ve,

però la terra es manté sempre.

el sol surt, el sol es pon,

anhelant d'arribar al lloc

d'on tornarà a sortir.

El vent bufa de tramuntana,

ara es gira de migjorn;

dóna voltes i més voltes

i refà el camí que havia fet.

Els rius corren cap el mar,

i el mar no s'omple mai;

però els rius no cessen

d'anar sempre al mateix lloc.

Les paraules són pura rutina

i no val la pena de parlar;

l'ull no s'acontenta del que veu

ni l'orella del que sent.

Allò que ha passat tornarà a passar,

allò que s'ha fet tornarà a fer-se;

no hi ha res de nou sota el sol.

Quan d'una cosa diuen:

"Mira això es nou !",

segur que ja existia abans,

en el temps que ens ha precedit.

De les generacions passades

no en queda cap record,

ni en quedarà cap de les futures;

el seu record s'haurà esvaït

entre els que vindran després.

Text escrit entorn a la segona meitat del segle III a.C. Esta a la Bíblia, A.T., al llibre de Cohèlet1, 4-11.

Un altre text que no sembla que tingui 2.200 anys. Es força interessant aquest llibre de Cohèlet (Eclesiastès), que comença dient:

Reflexions de Cohèlet, fill de David i rei de Jerusalem.

Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot es efímer, tot es en va.

Què en treu l'home de tots els treballs amb què s'afanya sota el sol?

CADA COSA TÉ EL SEU MOMENT

Cada cosa té el seu moment

Tot té el seu moment,

sota el cel hi ha un temps per a cada cosa.

Hi ha un temps d'infantar

i un temps de morir,

un temps de plantar

i un temps de collir.

Un temps de matar

i un temps de guarir,

un temps d'enrunar

i un temps de construir.

Un temps de plorar

i un temps de riure,

un temps de plànyer-se

i un temps de dansar.

Un temps de tirar pedres

i un temps d'aplegar-ne,

un temps d'abraçar

i un temps d'estar-se'n.

Un temps de cercar

i un temps de perdre,

un temps de guardar

i un temps de llançar.

Un temps d'esquinçar

i un temps de cosir,

un temps de callar

i un temps de parlar.

Hi ha un temps d'estimar

i un temps d'odiar,

hi ha un temps de guerra

i un temps de pau.

De qui es aquest text?
Es d'algún poete?, d'un canta-autor?
Es un text antic, molt antic, está a la Bíblia, Antic Testament, llibre de Cohèlet, 3.
Com podem veure, i han textos per els que no passa el temps.
0 si?

SUPERTRAMP PALAU SANT JORDI 18 SETEMBRE 2010

El dissabte 18 de setembre a la tarda, agafo el tren cap a Barcelona, el meu destí final: el concert de Supertramp al Palau Sant Jordi.

Fa anys que no vaig a un concert d'aquestes característiques, i la primera vegada al Sant Jordi, Però potser l'ultima oportunitat de veure Supertramp en directe, la vaig aprofitar, va costar, perquè quan vaig voler comprar les entrades ja en quedaven poques, les mes altes, i això que pràcticament no s'ha vist cap anunci del concert.

Surto del metro a plaça Espanya, i trec la meva càmera de fotos, aprofitaré el viatge per fer unes fotos del tros que puja fins al Sant Jordi.

A plogut fa poc a Barcelona, el cel encara esta ple de núvols negres que amenacen mes pluja. Recordo una frase d'un disc, diu: “bona nit, buenas noches, por fin lo conseguimos, un dia gris a Madris”., (¿sabeu de qui parlo?). De fet el dia gris es a Barcelona, i el Jhon dirà sobre les 10 allò de : “bona nit Barcelona”.

Les Arenes de Barcelona

el MNAC

Les fonts de Montjuic

Barcelona desde el MNAC

Quan arribo al Sant Jordi, em penso que m'he equivocat de dia, no es veu quasi ningú a fora, si no fos perquè sento com assaja'n a dintre, m'espantaria. Evidentment no es un concert per fans de 15 anys cridaners i histèrics, es un concert per fans de al voltant dels 50 i amb entrada numerada que entraran quan falta mitja hora. Si que fa que no vaig a un concert, si.

Fotos del Sant Jordi per fora, i quan obren, entro, soc dels primers, l'immens palau buit, es impressionant.

Poc a poc, però molt poc a poc, la gent va entrant, fin que queda ple i comença a tocar Supertramp.

Dues hores de concert, inclòs un bis perfectament cronometrat, i cap a casa.

PROHIBIDA LA VENDA AMBULANT

Aquest cartell es al passeig de la platja de Salou.
Un dia d'un capvespre d'agost, i suposo que tots els altres dies, davant d'aquests cartells s'hi posen un munt de venedors ambulants.
La questió es, que volen dir exactament aquests cartells?
Perquè están allí?
Quina utilitat tenen?
Perque jo, que es la primera vegada que em pasejaba per aquest passeig, ho vaig trobar una broma de malt gust.
Quasi no es podia caminar de tants venedors que tenen el seu material al terra, tots ells al costat dels cartells.
No li veig la "gràcia" per enlloc.
No vaig poder ressitir-me de fer una foto al cartell, no la vaig fer a les desenes de venedors i a la gent que s'ho mira i segurament algú que compra per no posar-los en un lloc public.
A les autoritats de Salou, els hi deu ser molt dificil de evitar aquest fet.
O no?
Doncs a que bè aquesta amenaça dels 300€?
Cartell al·lucinat aquest......................

ELS PONTS DEL CONGOST

Al 1918 s'inauguraba a Granollers el primer pont sobre el Congost, el de la carretera de Caldes.
El segon, a la carretera de Ribes, ca l'Umbert, s'acabá al 1932. Hi habia tambè el pont de ferro del tren de Vic.
Avui, entre el de la Ronda Nord, a Canovelles - Les Franqueses, i Can Cabannyes, al sud, el Congost te 12 ponts per creuar-lo, incloent-hi el del tren.
Els he ordenat de nord a sud.

Pont número 1. Carretera C-352, Ronda Nord, que va de Granollers Nord - Les Franqueses a Canovelles i enllaça amb l'Autovia de l'Ametlla.

Pont número 2. Via del tren de Barcelona a Puigcerdá.

Pont número 3. Carrer Ramón Llull, que uneix Granollers i Canovelles. Començament del mercat del diumenge a Canovelles. Encara recordo atravesar la riera per unes pedres mes o menys per aquest lloc.

Pont número 4. El de la carretera de Caldes. El seu precedent de ferro, fou el primer de Granollers. Un tros d'aquell pont, avui encara el podem trobar a prop de Hostalrich.

Pont número 5. Pont peatonal de recent contrucció a l'alçada del col-legi Salvador Espriu.

Pont número 6. Carretera de Barcelona, per el Coll de la Manya, conegut com el pont de la Bimbo. Durant molts anys ha estat el segon pont de Granollers sobre el Congost

Pont número 7. La Ronda Sud, que enllaça amb l'Autovia de l'Ametlla.

Pont número 7. Aquest es nou de trinca, enllaça el polígon Palou Nord amb el polígon El Congost
al final del Parc Firal

Pont número 9. Pont peatonal al final del Parc Firal, que serveix per canviar de costat del riu, tot caminat, corrent o en bici.

Pont número 10. La passera al camp de futbol de Palou.

Pont número 11. al sud de Granollers, la carretera de Montmelo i que porta al Circuit de Catalunya.

Pont número 12. La passera de Can Cabanyes, per creuar d'un costat a l'altre del riu.

PUIGMAL

El 24 de juliol del 2010, fem una sortida amb tenda de campanya, arribem a la collada de Fontalba, a uns 2.000 metres. S'arriba desde Queralbs, per un cami bastant dolent que puja i puja.

Es la primera vegade que estem en aquest maravellós lloc.

Anem fins a Nuria fent un bonic passeig, tornem, i al capvespre a muntar la "quechua" per pasar la nit.

La tarda estava bastant ennuvolada, però al fer-se de nit va escampar la boira i varem poder veure la lluna plena.

Quan va sortir el sol, i les vaques s'anaven acostant, a plegar la "quechua", cosa que es molt mes dificil que muntar-la, i començem l'ascesió al Puigmal. Cal dir que no teniem ni idea de si era molt amunt, o molt lluny, si era facil o dificil, i en mig d'una ventada considerable, cap el cim.

La vista de les muntanyes per sobre, es una sensació inolvidable.

Desprès de pujar un cim, i un altre i un altre, arrivem al cim del Puigmal, a 2.909 metres.









França al darrere.

Ara jo, ja puc dir que he pujat al Puigmal, la meva dona Mercedes i la meva gossa tambè.

I desprès toca baixar..................